El titular és molt fort, però és un sentiment que em preocupa i em fa mal. Els greuges comparatius són tan grans i evidents que em plantejo si és que per una part no ens volen i ens odien i per un altra no sabem on és el nostre lloc.

Només es parla dels dos grans per agredir-se i també per tapar-se les vergonyes. Aquells que magnànimament et diuen , jo l’Espanyol vull que sigui a primera!! Mentida, ens volen a segona i si desapareixem, encara millor.

La campanya de TV3 i resta de mitjans (públics i privats) després del derbi, ha desfermat aquest sentiment contra nosaltres de fer estelles de l’arbre caigut.

El suport del franquisme no el reconeixen. El cas Negreira, de plena actualitat, sembla que no va amb ells.

Cent descerebrats són l’afició de l’Espanyol. Les rialles de jugadors culers (asseguts a la banqueta), adreçades a Òscar Gil durant el darrer derbi, demostren la qualitat moral i esportiva d’aquests jugadors. No ens deixen lloc!! Ells i els seus, suposats valors!! És una cacera embogida contra el qui no pensa com ells.

Per contra, la gestió esportiva i social del nostre club deixa molt a desitjar. Aquest cop els ho hem posat fàcil. Dubto que tot allò que volem pel nostre club ho aconseguim, atesa la situació actual.

Una deriva que fa que tota la pirateria que envolta el futbol pugui enfonsar el vaixell.

RV. Un més.