Amb el cruel empat a dos d’ahir a València, es va consumar el temut descens a segona divisió.

Pel global d’una campanya nefasta, terriblement planificada i encara pitjor dirigida des de la direcció tècnica i esportiva, baixem a segona amb tot mereixement. Però no pels dos darrers partits, contra l’Atlético de Madrid i el València. Encontres en què els arbitratges han pres decisions incomprensibles que ens han condemnat. Cal recordar el gol del 0-2 concedit als matalassers, quan a hores d’ara, ningú no ha pogut demostrar que la pilota ultrapassés la línia de gol en la seva totalitat. I pel que fa al partit d’ahir a Mestalla, no podem deixar de pensar en el gol anul•lat a Montes, plenament legal, que hauria significat l’1-3; ni en la falta a un jugador perico que va precedir el fatídic gol de l’empat valencianista. I fins i tot hi va haver un possible penal de la defensa valencianista a Braithwaite.

Tenim la impressió que l’Espanyol va pagar els plats trencats de les sancions imposades al València, arran del seu partit contra el Real Madrid o la factura per la impugnació de Levandowsky en el derbi del Camp Nou.

La temporada vinent serem a segona. Una segona que té una temporada molt llarga i que d’entrada fot molta mandra, però malgrat tot, aquest col•lectiu seguirà fidel i donant suport al club en el seu intent de retornar com abans millor a la màxima categoria.

I esperem poder-ho fer sense cap ni un dels responsables d’aquesta nefasta temporada al front del club i amb un nou president-propietari. I també desitgem que aquest possible nou president-propietari, sigui algú que no estigui tan lluny de casa, que sigui un amant del futbol i que tingui un cert sentiment de catalanitat i del que significa l’RCDE en el sentiment de milers de ciutadans de Catalunya.

Visca l’Espanyol i Visca Catalunya!!