Quan escric aquesta carta, fa pocs minuts que el Mallorca ha empatat al camp del Sevilla i una mica més que l’Espanyol ha tornat a fer pena perdent a Mendizorrotza contra l’Alavés. La combinació d’aquests dos resultats té com a conseqüència que l’equip mallorquí ja no pugui atrapar l’Espanyol a la classificació, cosa amb què serà l’equip balear qui la temporada vinent, jugarà a segona divisió, mentre que l’Espanyol amb molta més pena que glòria, seguirà una temporada més en la màxima categoria del futbol espanyol.

Però qui és l’esdevenidor més proper de l’equip català???

L’Espanyol és a hores d’ara la riota del món futbolístic. És un equip trencat, previsible, apàtic i tots els epítets negatius que hom li pugui adjudicar.

Un cop vista  la seva nova derrota, ahir, contra un equip que la temporada vinent, probablement, jugarà a segona però que va demostrar un alt sentit de la dignitat, davant de la indolència perica, no he pogut evitar que em passi pel cap el temor que la nostra generació assisteixi a la desaparició del RCD Espanyol de Barcelona, com el coneixem ara i que a través d’una refundació i partint des de les categories baixes  intenti tornar als llocs d’honor del futbol espanyol.

En el fons aquesta refundació del club des d’abaix, amb el reglamentari retoc en el nom de l’entitat,  jo la veig esperançadora perquè potser així ens trauríem del damunt la pesada costra de caspa existent en una bona part de la nostra afició que sota un equivocat concepte d’apoliticisme, es nega a evolucionar. Una caspa que escriu el nom del club amb una grafia caducada, que es nega a utilitzar en els seus càntics i pancartes la llengua catalana, que encara té com una de les formes d’animar l’equip un himne antic i passat de moda i que fins fa molt poc es negava a cantar el magnífic himne actual. Un himne que mai s’han mirat amb simpatia perquè és íntegrament en català.

Tot sembla apuntar la continuïtat dels actuals entrenador i director esportiu. Uns personatges, principalment el segon, que no gaudeixen de l’estima de l’afició, que estan portant el club a una despersonalització total.

L’actual CEO del club, va declarar fa uns dies que no cal esperar una important inversió en el reforçament de la plantilla i davant de tot això, el públic, cada cop més, està fugint del RCDE Stadium. Un recinte que només en 3 ocasions, en tota la temporada, ha superat es 20.000 espectadors.

SI US PLAU, QUE S’ACABI JA D’UNA VEGADA AQUEST TURMENT DE TEMPORADA!!!

Jordi Príncep

Barcelona, 12 de Maig del 2022