Sempre reforcem la nostra autoestima quan diem que ser de l’Espanyol és optar per ser diferents.

Jo no vaig decidir ser perico, vaig néixer perico i moriré perico. El nostre futur depèn de fidelitzar molta gent que fins ara no ha fet aquest pas. El club ha donat incentius perquè això sigui realitat. Els pericos sabem que guanyar títols no és fàcil i més en una lliga com l’espanyola en què el Real Madrid té un pressupost que volta els 800 milions mentre el nostre és de només 70 milions. La diferència és una barbaritat!!

On radica doncs el problema del Club per a créixer??

Jo fa anys que defenso la teoria que l’Espanyol ha de créixer fora de l’àrea metropolitana. En aquesta lluitem amb culers, merengues i bètics. Considero que ho ha de fer a comarques on hi ha molts pericos de socarrel.
Per diferents motius hi hem estat sempre allunyats . L’Espanyol ha d’escollir quin tipus d’aficionat vol i trencar tòpics. Per Catalunya és bo tenir un club històric, com el nostre, però 22.000 abonats són pocs i segur que les estadístiques diran que en anteriors ocasions hem estat pitjor. Aspiro a poder ser un equip com el City, At. Madrid, Sevilla o Villarreal. Optar sempre a obtenir plaça per a jugar competició europea i no viure només de victòries èpiques com l’última contra el Madrid.

L’Espanyol ha de fer un pas endavant i no donar l’esquena a la realitat del país.

Cal donar senyals d’apropament a més sectors de la societat catalana. Cal un club sanejat econòmicament i amb un projecte ambiciós, perquè 22.000 abonats som pocs. Catalunya necessita un altre referent futbolístic i ho podem ser.

Ernest Vilches