Benvolgut president.
Tenint en compte la situació internacional que ens envolta el futbol no és una prioritat per a la major part de la gent. Tot i que els mitjans que viuen i paguen per això, intenten posar-lo en primera línia.
Dit això, formo part de la família espanyolista d’ençà que vaig néixer. Tinc 70 anys, que són més de la meitat de la història del club i he patit des de ben petit tot el que representa ser de l’Espanyol.
Vostè va arribar amb tota la seva voluntat a un club diferent, familiar, patidor, minoritari i menyspreat per molts, incloses les institucions i els mitjans de comunicació del país.
Com a bon empresari que és econòmicament ens ha reforçat i allunyat del sempre perillós “podem desaparèixer”. He de dir-li que no ha estat encertat en la part esportiva i tot allò que fa que la gent del nostre país s’hi sumi. Equips de segona anglesos per posar un exemple són més seguits que nosaltres. Està vostè molt lluny i les persones en què ha posat la seva confiança no han estat les adequades. Des de la seva promesa de jugar la Champions, en un termini de 3 anys, hem viscut un descens vergonyós. El més penós dels 121 anys d’història del club.
Cert és que si la pilota entra els problemes són menys. No vull caure a demanar dimissions i coses impossibles. Vostè és el propietari del club, però no ho es dels sentiments que ens van transmetre els nostres predecessors.
Cal que sàpiga guanyar-se la gent i envoltar-se de persones que estimin l’Espanyol. Gent que sigui de la seva confiança i excel·lents professionals com deuen ser-ho els de qualsevol altra de les seves empreses. Vostè ha dit que no vol vendre, però si tot segueix així acabarà venent. Intenti conèixer mes que és, que representa i simbolitza el RCDE de Barcelona i no escolti sempre els mateixos, que han estat els que han portat el club fins aquí. Sigui valent o vendrà per avorriment. Ahir poc més d’11.000 espectadors; en un partit normal 18.000.L’afició ha marxat. Som un equip històric però cada cop més petit socialment parlant . Hi ha exemples a seguir. Faci un esforç i escolti que diu l’aficionat de tota la vida.
Ens perden el respecte fins i tot als organismes oficials de l’esport. Cada cop representem menys i això fa mal.
No tingui por i sigui valent, sinó com li he dit abans vendrà avorrit de la monotonia instaurada en l’estructura del club.
Atentament.
Ernest Vilches Rull
(Un perico fins a la mort i orgullós dels seus orígens .)
Senyor chen escolti l’afició encara que ens ha salvat de la desaparició. A la directiva sobra Rufete, el que tothom demanem, un canvi i que sigui per el be del club i de l’aficionat de peu, tot i que ens hem salvat de baixar de nou a segona, el joc de l’equip es dolent i la crispació dels aficionats va en augment, i que el camp estigui buit es per la seva culpa, per no possar esforços els pericos on l’economia del aficionat empitjora dia rere dia, escolti al perico, a l’aficionat i vingui al camp de futbol. Li voldria fer arribar que molts pericos ens agraden les seccions de l’Espanyol on també son pericos,en especial el basquet, on juguen a un colegi i no a un pabelló, on molts somiem i volem arribar a l’ACB. Escolti a la gran minoria perica moltes gràcies d’un perico de sobrenom
JOKER PERICO
Senyor Cheng. Soc soci des de l’any 1974. Des d’aleshores aquet club segueix igual. Un club que ningú sap perqué existeix. Ni representem a un poble, ni a una ciutat… Un club que no te ni forçes per cridar l’emprenyat que está. Un club que a la ciutat de Barcelona apenas existeix. Cada vegada es parla menys d’ell. No tenim cap suport ni de la prensa, ni de les Institucions catalanes. No ens ajuda gens que portem el nom de Espanyol en uns temps en que a Catalunya tot el que sona a Español está mal vist. Jo no sé encara perque vosté a aterrat al nostre club. Com negociant segur que ha sigut per treura un benefici económic abans de tornarlo a vendra. Peró si vosté no inverteix deportivament aquet club sempre sera un club de pena, un club que ni está ni se li espera. Si voste no es capaç de fer canviar a aquet club tant socialment com deportivament, mai serem res.