Benvolgut Col·lectiu BiB Roger de Llúria,
Segurament teniu raó quan us plantegeu no enfrontar-vos encara més amb Mossèn Duran: no estic en el dia a dia del club com vosaltres. Ni pateixo els seus exabruptes que segurament haureu patit vosaltres.
Tota manera penso que, en poc temps, ja s’han traspassat massa línies vermelles i el cor m’ha fet mal. Anava a Sarrià ja als anys 70, i endavant, i allà mai vaig veure una cosa així.
A més, una cosa d’aquesta envergadura, no apareix sola, per generació espontània, si no s’ha propiciat i s’ha protegit. (és una manera personal de veure-ho)
És per aquest mal que m’han fet, que goso fer-vos la proposta que segueix: escriuria en algun mitjà alguna cosa més àmplia, relacionat amb això mateix que heu escrit a les xarxes:
“En poc dies de diferència, en el nostre estadi hem vist com no es permetia tocar l’himne català dels Segadors davant la presència de l’actual President de la Generalitat i com, alhora, es permetien els símbols nazis, potser llibertat d’expressió, dins i fora del nostre estimat estadi. El nazisme va existir i també llurs conseqüències: camps d’extermini, genocidi… No podem, no només no estar d’acord, sinó que hem reprovar-ho.
Aquest últim cas, ha estat un esclat d’una determinada manera de fer política espanyola, QUE NO ESPANYOLISTA, que fins i tot no inclou a aquells dels nostre club que no se senten catalans, però que tampoc tenen necessitat d’anar contra res ni contra ningú.
Pels que ens sentim catalans i espanyolistes alhora, no acceptem ni comprenem aquesta falta de respecte cap els nostres Presidents, independentment de si es tracta del MHP Aragonès com del MHP Puigdemont. I pel que fa als crits franquistes, a la il·luminació amb els colors del FC Barcelona, etc… són expressions i símbols que tampoc ens representen socialment.
Potser aquest és el trist i rebutjable balanç, d’haver organitzat un esdeveniment de la RFEF, venut com a falsament apolític, per contraposició segurament a d’altres: les imatges mateixes els desmenteixen. I tal i com hem comentat abans, no és només això. El nazisme va existir, amb les seves conseqüències, i no el podem simplement, observar, fotografiar… com qui fa un viatge a una altra societat, situació, país. Són el nostre país i és el nostre estadi.
És per això, que el nostre col·lectiu, rebutja frontalment que dins aquest esdeveniment s’hagi permès aquest simbolisme i aquesta “llibertat d’expressió”. I diem – No en el nostre nom”
Com deia abans, disculpeu companys que us proposi aquesta actuació i que us comparteixi aquest escrit. Segurament jo seria incapaç de mantenir constantment aquest enfrontament amb aquesta Direcció, i per això sóc la menys indicada. Però és que precisament és aquesta presència de simbolisme nazi en el nou estadi, la que va fer que en el seu moment m’esborrés fins i tot de ser simpatitzant del club i la que fa que mai n’hagi volgut ser sòcia. Ho sento, així, no puc.
Disculpeu-me, de nou. Però aquest cop no he pogut callar.
Josepa
Benvolguda Josepa, hem estat llegint amb deteniment la carta que ens has enviat i et felicitem perquè dius les coses que tots pensem amb un enfocament realment exquisit.
Saps de la dificultat que tenim per a publicar a diaris de bona tirada i ja no et parlem pel que fa als de gran tirada. Ho intentarem però és molt complicat. Tant de bo!!
El que si et volem demanar és, que com ja has vist aquest últim mes, a partir d’ara ens agradaria fer un butlletí que en principi serà bimensual i on posarem les notícies més destacades.
Et volem demanar permís per a incloure el teu escrit i evidentment el signarem amb el teu nom.
Esperem la teva resposta positiva a la nostra petició, alhora que t’animem que continuïs enviant-nos texts d’aquesta gran qualitat.
Una abraçada.
Bona tarda.
Per endavant que sí que el podeu publicar. Em sento honorada, de debò.
Gràcies.
No estic tan al dia d’aquest club que estimem com vosaltres, ni com voldria jo mateixa, com per poder anar col·laborant amb textos escrits a partir de les coses que van succeint en el dia a dia, però si veieu que puc col·laborar en alguna cosa més, digueu-m’ho amb tota la confiança. Llegiré la informació/documentació de que disposeu i miraré de fer-ne un resum, una petició, una idea de futur…..
Sempre m’hagués il·lusionat que, com a club, poguéssim explicitar quins trets ens representen (sense voler imitar d’altres), no tan allò que volem ser quan siguem grans, sinó allò que ja som. Aquests trets els podríem anar extraient dels socis, simpatitzants, de les persones que es senten adherides a aquest club pel motiu que sigui, de la pròpia història…. I si no ho podem fer com a part d’un club, tal i com estan ara les coses, ho podríem anar fent com a col·lectiu dins d’aquest club, amb veu pròpia i que poc a poc anirà prenent força. Són els signes dels temps!
Aquest butlletí que heu començat, ja és un inici d’alguna cosa, que de ben segur no te/tindrà res a veure amb el tarannà que sembla tenir aquesta directiva.
En fi, gràcies i ja sabeu on sóc.
Josepa