Opinem

ANANT A FONS EN AQUESTA CRISI

febr. 12, 2024 | Opinem | 0 comments

Hi ha temes de fons que no acostumem a tocar perquè definir-nos no es fàcil, ni a nivell individual ni a nivell col·lectiu, potser perquè ens comprometen o potser perquè en parlar-ne també comprometem als altres. No ho sé. Jo necessito fer-ho ara perquè no puc esperar més veient com va tot. Una deriva sense aturador a la vista, on la única alternativa pot ser la compra per part o d’un grup que negligeix continuadament els drets humans de les dones o potser un grup fortament arrelat en el sentit tan capitalista de que només són importants els diners.

Potser per a molts el tema de la qualitat del joc, del joc, és independent del tema social (no en el sentit polític de partit sinó en el sentit etimològic: vivim en una societat).

La nostra societat actual va de pressa, empra mitjans tecnològics per a desenvolupar-se i sembla basar-se més en els guanys econòmics per tirar endavant que en cap altra objectiu, alhora que es mostra incapaç d’arrossegar el seu llegat cultural mediterrani fins a avui i actualitzar-lo.

Aquesta reflexió també m’és vàlida per al meu estimat Espanyol: acceptar la divisòria, que a vegades ens posen d’altres, entre els àmbits social i esportiu és acceptar la seva manipulació. Acceptar la divisòria que a vegades ens posem nosaltres entre els àmbits social i esportiu és enganyar-nos. En el primer cas estem acceptant entrar en el marc mental d’altres a qui sovint critiquem “pels seus valors”. En el segon és auto enganyar-nos, perquè ens fa perdre el fil d’allà de on venim: un club fundant per a veure jugar el futbol dels jugadors d’aquí.

Qualsevol societat, una associació, per exemple, es funda basant-se en una ànima que la impulsa, la fa treballar organitzadament. És el seu motor. La fa desenvolupar i fa que l’associació tingui objectius / expectatives de futur. Pretendre servir a l’objectiu sense tenir en compte l’ànima que la provoca, per a mi és absurd. I aquest Espanyol, abans nostre, ara no te ànima.

No hauríem de permetre que l’actual i greu CRISI que patim com a club, ens fes entrar en aquesta dialèctica entre aquests dos àmbits, perquè és aquí on els altres, que si hi ha entrat i els ha sortit bé gràcies al sistema econòmic, volen que hi entrem, perquè així ens tindran perdedors segurs. I a més, en tot. Globalment.

Dit ras i curt no hauríem de permetre que la greu i profunda CRISI que patim ens fes entrar en la dialèctica de “on preferim invertir: en l’àmbit esportiu o en l’àmbit social?” els altres, sabent-nos profundament “pobres econòmicament” ens saben ja perdedors. I nosaltres, respecte de nosaltres mateixos, també ens hi podem saber d’avantmà

NO.

Hauríem de ser prou intel·ligents/hàbils com per jugar a un altre joc, el nostre: la voluntat fundacional.

L’Espanyol va néixer com un club que volia estar fortament arrelat al territori, a la terra. Com deia abans amb jugadors d’aquí en contraposició als estrangers i amb molts i molts seguidors en el territori català, no només de Barcelona. Potser en el seu moment i d’acord a aquesta vocació territorial hagués estat més fidel als seus principis fundacionals el nom de RCD Catalunya que el d’ara, però fent un símil entre com estava o com se sentien en aquell moment les societats espanyola i la catalana, el nom tampoc es tan forassenyat. Haurem d’acceptar que no l’hem sabut actualitzar. Al menys no fins a aquests moments, en els que va sorgir la necessitat d’un col·lectiu com aquest. O potser no ho vam saber fer d’una manera tan potent. I ja m’hi poso jo d’exemple. Tampoc ho vaig fer. No ho veia d’una manera tan evident.

I ara, deixo de parlar de passat, per poder parlar de futur. I per això cal parlar de present i d’un tema ben espinós que sempre hi acompanya i que no acabem de parlar o en el que no ens acabem de definir. Definir-nos: la primera exigència per poder avançar.

Anem al tema espinós: Fútbol, nació i esport.

Els tres temes són emocionals, per tant de lliure elecció.

Nació, a més, és cultural.

Potser molts integren el futbol dins l’àmbit cultural i potser tenen raó, però per a mi és més un tema passional. Per això moltes persones originàries o procedents de diferents àmbits/cultures podem compartir la passió, però crec que respecte de l’àmbit cultural tots hauríem d’estimar l’expressió “L’Espanyol un grup català de futbol”. Per a mi, és a partir de la pròpia identitat que puc estimar la diversitat. Per això m’encantaria un club on els jugadors, els entrenadors… s’expressessin en la seva llengua materna (ja ho vaig dir en un article fa algun temps) ho trobaria enriquidor, però amb la mateixa fermesa i estimació tots hauríem d’acceptar i voler que la comunicació oficial del club (Directius) es fes sempre en català. I no només l’hauríem d’acceptar sinó també, promocionar. Els límits individual i col·lectiu en aquest cas, els tinc clars. (No dic que jo estigui en la certesa i els altres no)

Només amb això, ja podríem començar a construir.

Com a club ens de definir i no hem de caure en els marcs mentals d’altres com he dit abans. No només perquè això suposa una falta de respecte cap als nostres fundadors sinó també per un criteri finalista: no ho guanyarem i potser encara hi perdrem més com a club.

Només estic disposada a lluitar per un club que es vulgui mantenir en aquest principi i en el que no tot valgui. Potser aquesta manera de pensar porta decididament cap a l’extinció de l’actual RCD Espanyol. Però és que l’actual RCD Espanyol no és el meu

En l’àmbit esportiu no plantejo cap dialèctica doncs crec que tots estem ben d’acord en el mal joc i en la manca d’expectatives.

És un escrit que no agradarà tothom, ben segur. Que potser no agradarà a molta gent, no ho sé. Però ho veig així i així necessito expressar-ho. Espero que es vegi clar que no està escrit per ofendre ningú. Només és un escrit per aclarir-nos d’un cop i no continuar ballant el ball que d’altres toquen.

JOSEPA PINET

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Obrir xat
Escriu-nos
Hola! Vols contactar amb el Col·lectiu? Escriu-nos i et respondrem aviat.