Opinem

DE LA PORTA BLINDADA DEL SR. CHEN A LA FEINA QUE NO HA FET EL SR. MAO

febr. 7, 2024 | Opinem | 0 comments

Arran de la síntesi que el grup “SOM ESPANYOL” fa en el seu flyer i en la seva falca radiofònica moltes coses queden clarament exposades. Coses que ja hi eren, que possiblement n’havíem parlat abans, però que ara blanc sobre negre assenyalen aquesta realitat de manera més crua:

2 DESCENSOS EN 7 TEMPORADES

11 ENTRENADORS

6 DIRECTORS ESPORTIUS

4 CEO

Ara i amb el pas del temps podem veure que darrera de tot això sempre hi ha hagut una sistemàtica ocultació de la feina dels despatxos. I ja es conegut que les activitats tancades no poden dur a res de bo. Cert és que tampoc podíem esperar que anés tan malament. Tant, que fins i tot en determinats moments he arribat a tenir la sensació que s’estava fent expressament, per bé que no pogués entendre el perquè. Cert és, també, que mai m’he enganyat: la opció de compra del nostre club per part del Sr. Chen, sempre ha estat una qüestió econòmica. El que més m’ha estranyat últimament és que veient que les coses s’enfonsaven no semblava que fes res per sortir-se’n. De fet no sembla haver-se apartat ni una coma del guió que tenia previst. Clar que tampoc ho podem saber, perquè la política de porta blindada davant qualsevol possible nova informació ha sigut tan estricte que ningú n’ha pogut saber mai res abans que es produís, ni tan sols el periodisme esportiu.

I aquí és on trobo molt a faltar la feina que hauria d’haver fet el Sr. Mao. Recordo que quan es va presentar i el vaig conèixer, a la distància, més aviat em va semblar adient al càrrec que no. Per fi una persona catalana ocupava aquest espai. Semblava, per tant,  que seria ell qui aniria  introduint a poc a poc al Sr. Chen en els nostres costums i manera de viure (dins els quals hi ha les nostres habituals expressivitat i comunicació). Dons sembla que no, no ho ha fet i si ho ha intentat no se n’ha sortit. Però ell continua al càrrec. Sóc incapaç d’avaluar la feina que ha fet en termes econòmics. No tinc ni idea de economia. Però que potser el club no val menys avui que ahir? El que sí puc valorar en canvi, és que no ha estat capaç de traslladar-li al Sr. Chen quin és el nostre tarannà com a poble: que el afeccionats i socis dels clubs aquí tenim el costum de ficar el nas en la feina dels despatxos, sobretot quan les coses van malament, que potser per culpa d’això més d’un dia quedem sense dinar o sense sopar, que som capaços de fer habitualment 200 quilòmetres, i a  vegades més, per veure jugar el nostres club, que som capaços d’auto-organitzar-nos en grups, col·lectius, associacions més enllà de les previsibles pel funcionament via federacions, per animar i seguir el nostre equip, que n’estem pendents de forma quasi continuada de partits, fitxatges, notícies…. No. No li ha sabut traslladar la nostra passió pel futbol. Perquè lo nostre és això, passió. I aquesta era feina d’ell. I això ha resultat molt greu.

Repetim altre cop, Sr Chen potser vostè n’és el propietari econòmic però el club és i serà sempre nostre. I sense nosaltres, vostè te uns equipaments, però no un club.

Josepa Pinet

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Obrir xat
Escriu-nos
Hola! Vols contactar amb el Col·lectiu? Escriu-nos i et respondrem aviat.