Opinem

RECOMENCEM!

jul. 17, 2022 | Opinem | 0 comments

Ahir es va celebrar el primer partit de pretemporada i sembla que va ser una victòria treballada. Evidentment no vull fer cap avaluació d’un primer partit. En pocs mesos, en el nostre club hi ha hagut molts canvis: el CEO, el Director esportiu, l’entrenador i el seu equip, i tants jugadors… moltes pèrdues no només esportives. També emocionals. I refer-ho tot plegat no ha de ser fàcil. I potser per això mateix, no ens arriben gaires inputs d’aquests primers moments de com va tot. Tanmateix aquesta mena de silenci o poca informació, tampoc em sembla malament. Per poder treballar a gust, necessites el silenci ambiental.

Això no treu que pugui/puguem fer la nostra carta als Mags d’Orient. Que li demanem al club en aquesta temporada 22-23?

L’entrenador, en les seves primeres declaracions, va explicar que no volien definir objectius concrets, com per exemple ocupar posicions UEFA, quedar entre els 10 primers… que el seu objectiu era que treballessin cada partit. I no em sembla un objectiu poc ambiciós, si darrera aquest criteri hi ha una valoració constant. Com a qualsevol altre empresa. I no és tan fàcil. Estaria bé que comencéssim a conèixer amb més detall els ítems amb els quals faran cada avaluació. Esforç? Feina feta? Han treballat però no ho han aconseguit?… a més, seria una manera que els inquiets no es/ens poséssim nerviosos a la primera de canvi.
Aquests nous objectius / ítems, per a mi serien: intel·ligència i constància. La primera, porta als correctes plantejament i consecució del partit. La segona, a la regularitat.

Però no tinc només peticions per a la part esportiva. Per a la resta d’àmbits del club esportiu que m’agrada representar, també.
A la trobada de l’Escala, el nostre president, Ernest Vilches, va comentar que un dels temes que havia pogut parlar amb la Directiva, va ser el seu estil de comunicació, i que li havien reconegut que en aquest àmbit podien millorar molt. I el cert és que vaig veure el primer anunci del club i les rodes de premsa posteriors, amb la perspectiva d’aquesta dada. El somriure, discret (però natural) del nou CEO, afavoreix molt aquesta millora comunicativa. També el gest seriós, gens enfadat, del nou directiu de l’àrea esportiva. I també la il·lusió amb que sembla haver arribat el nou entrenador. Així com el gest amatent, sobretot expressat pels dos últims, d’una espera, que no es pot obviar. Una mica com sense voler prometre el que desconeixen que s’aconseguirà, però esperant-ho alhora. Valoro la sinceritat, aliada indivisible de la transparència. Amb la primera, ni ens enganyen ni ens enganyem amb falses promeses. Amb la segona, sabem a cada moment en quin punt som. Perquè els únics que ens poden trametre el que realment s’està vivint allà dintre, el dia a dia, són ells i els jugadors. I ens n’hem de poder refiar. També em van satisfer molt els tempos de les respostes, el tarannà. Cap apressament, cap agressivitat disfressada d’eficàcia. Pel que fa a les llengües emprades en el decurs de la roda de premsa, no vaig poder evitar veure-hi, que m’ho semblés, la presencia d’una certes quotes, i em disculpo per endavant, si vaig errada. Com tantes vegades hem compartit, estem ubicats a casa. El català és l’idioma natural de Catalunya per història. Si del que parlem és dels idiomes materns dels catalans, és un xic diferent: ens hem convertit en una societat multicultural, beneficiosament per a molts àmbits, i que és el que precisament permet que els catalans puguem dir que el nostre idioma és el català, el castellà, el magrebí, el xinès (en qualsevol de les seves variants idiomàtiques), el gallec, el senegalès, l’anglès… Per això, perquè no una roda de premsa igual de multicultural pel que fa a la llengua: català, gallec…? I pel que fa a l’anunci, crec que la millor manera d’enfocar la qüestió dels suports que el nostre club ofereix envers les persones / col·lectius de persones més desfavorides de la nostra societat, és la solidaritat millor que la caritat. Amb la solidaritat ens sentim iguals. La caritat porta a un victimisme, molt ben encobert, pert cert, també pel que la practica. I em va semblar notar un cert regust en aquest punt.

En conclusió puc dir que esperem una gran millora en l’àmbit esportiu (en el meu cas si no arriben a ocupar cap posició UEFA, però ens demostren que han jugat com si la volguessin aconseguir), ja seria suficient, atès el gran nombre de canvis que hi ha hagut en les àrees directiva i d’equip. Tanmateix necessiten encara i també millorar en l’àmbit social.

Només el temps que vindrà, ens permetrà viure-ho.
De moment, se’m dibuixa un somriure.

Abraçada i bon estiu per a tothom.

Josepa Pinet

0 Comments

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà.

Obrir xat
Escriu-nos
Hola! Vols contactar amb el Col·lectiu? Escriu-nos i et respondrem aviat.