Ja fa uns quants anys, se’m va publicar una carta en el mític fòrum del desaparegut Blanc-i-Blau, en que deia que els pericos tenim prohibit somiar, perquè l’equip ens desperta dels somnis d’una manera abrupta. Així, ahir (25-9-23), l’Espanyol tenia la possibilitat d’assolir el lideratge de la segona divisió. Per això calia guanyar al Tenerife en el seu estadi. Lluny d’això, l’equip va perdre (1-0), i amb aquest resultat baixava fins a la 4a posició de la taula.

El gol de la victòria local, va venir d’una esperpèntica errada del nostre porter Pacheco. Un bon porter, però que a diferència d’altres (Ter Stegen Courtois, Oblak, etc), no fa guanyar punts.

El nostre mig de la defensa, surt massa en les fotos dels gols rivals.

Fins ara el joc de l’equip passa de la defensa a l’atac, sense poder ser jugat pel nostre mig del camp. Cabrera un home que no ho fa del tot malament en tasques defensives, és l’encarregat de fer les passades endavant. I aquestes la majoria de les vegades, cauen a peus dels contraris.

Pol Lozano, fa un parell de partits que no està fi i no respon a les moltes esperances que hi teníem posades.

Pere Milla, va fer un gol el dia del seu debut i des d’aleshores no ha tornat a veure porta.

Braithwaite, particularment a Tenerife, va passar totalment desapercebut. Per a oferir aquest joc, penso que valia més que se n’hagués anat com era la seva voluntat.

L’Espanyol no es pot permetre una altra temporada a l’infern de la segona divisió, i per a pujar a primera, cal millorar aquestes mancances que he detallat.

I els pericos, ens mereixem poder somiar en alguna fita important del nostre club.

Jordi Príncep