Ahir dissabte vaig anar amb un grup membres del Col·lectiu BiB Roger de Llúria, del qual sóc vicepresident, al camp del Girona (Montilivi), i entre uns i altres van aconseguir que m’hi sentís incòmode.

Aquests que descriure ara, són els motius de la meva incomoditat:

Per començar, veure que passen les jornades, que ens anem enfonsant en la classificació, que ja s’albira perillosament la segona divisió i ni el responsable de l’àrea esportiva (Sr. Catoira), ni el venedor de xarops miraculosos contra la calvície (Diego Martínez), són cessats fulminantment dels seus càrrecs.

Veure com un grup no massa nombrós d’individus facciosos (vestits de negre), exhibint banderes espanyoles i sense cap símbol de l’Espanyol, accedien a la zona reservada a l’afició visitant, i ho feien cantant compulsivament Puta Gerona i A segunda, oe, fent que com és normal l’afició local, entre els quals hi ha molts culers de bufanda reversible, ens retornessin els crits, això sí, també en castellà, cada vegada que l’equip local s’avançava en el marcador. Aquesta és la imatge patètica i trista que es transmet allà on anem.

M’hi vaig sentir incòmode veient que una penya perica veritablement apolítica (Penya Juvenil), acceptessin ocupar la mateixa zona que els individus facciosos que manipulen i prostitueixen el nom del RCD Espanyol de Barcelona.

En el bus que ens retornava a la ciutat, vam haver d’escoltar comentaris que ens comparaven amb l’afició del Real Madrid i que un 80% dels pericos som com el grup de facciosos. Que trist!!

I veure com el meu equip en la primera part, només xuta dues vegades a porteria. La primera en el minut 40. A la segona el gol oportú de Braithwaite va ser l’única vegada que l’Espanyol va xutar entre els tres pals.

Com ja he escrit anteriorment, a hores d’ara, l’Espanyol és un club esportivament a la deriva, amb un president-propietari a 10.000 quilòmetres i a qui no es veu saber reaccionar davant de la deriva esportiva del club. Un club a qui entre uns i altres han convertit en una espècie de “rara avis”, entre la societat catalana que el va veure néixer a la Universitat de Barcelona, ja fa 123 anys.

Espanyol Quo Vadis?? Espanyol reacciona i trenca amb el passat.

Catalunya és molt més que un club!!

Jordi Príncep
2 d’abril del 2023