Bé, ja ha passat un dia des que ha acabat el lamentable partit, lamentable per part de l’Espanyol, en què l’Espanyol ha rebut el sever correctiu de 5 gols a 1.

L’Espanyol a l’Estadi de la Ceràmica, sota la meva opinió, a Vila-real, com es diu avui en dia, ha creuat una línia vermella. La línia vermella d’haver decebut i jo diria que faltat els respecte als més de 1.500, quasi 2.000, pericosdesplaçats a la petita ciutat castellonenca.

On han quedat la dignitat i la competitivitat demostrades en els partits jugats al RCDE Stadium, contra el Barça primer i el Sevilla després?? Cal conformar-se amb lluitarfins a l’extenuació només contra aquests equips més potents, en principi, que el nostre?? 

A hores d’ara, encara ens separen 8 punts de les places que condemnen amb el temut descens a l’infern de la 2a divisió. El marge fa que la situació no sigui, avui per avui, d’urgència, però cal no refiar-se’n massa. Ara l’Espanyol té 3 partits dels anomenats de la seva lliga. Els rivals seran el Getafe i el Mallorca a casa i el Levante al Ciutat de València. 3 partits en què l’Espanyol s’haurà de posar la granota de fer feina i fer-la bé, guanyant un mínim de 7 punts dels 9 que hi haurà en joc.

Però els antecedents no fan ser massa confiats. L’Espanyol només porta 3 punts sobre els 21 punts que s’han jugat en el que va d’any i és el quart equip més golejat de la categoria. Fa molts partits que no aconsegueix deixar la porteria a zero; la seva capacitat de generació de perill és alarmantment baixa. A Vila-real, a la primera part no va xutar fins al minut 31 i llançant la pilota molt lluny de la porteria. A la segona part, descomptant el solitari gol de Keidi Bare, no va xutar cap vegada més entre els tres pals. Dades, totes elles, preocupants oi?? Encara més, els nostres defenses van fer internacional un tal Yeremi Pino que va fer tres gols, imposant-se en el salt a defenses pericos que el superen en alçada.

Tenim un equip titular, arregladet. Trist, mediocre, sense aspiracions, però arregladet. El gran problema ve quan hom mira la banqueta. Els jugadors que hi surten estan molt lluny d’aportar res de positiu. La banqueta perica és un enorme forat negre

Per a acabar d’adobar-ho a un entrenador amb poca capacitat de trempera, un director esportiu discutit fins a la sacietat, s’hi ajunta el fet de tenir un president a 10.000 quilòmetres de distància que sembla no assabentar-se’n de la pel·lícula i que creu controlar la situació a cop de reunió telemàtica.

I amb un director general , a qui no sembla importar-li massa que darrerament el club s’allunyi del sentir de la societat catalana que el va veure néixer ja fa 122 anys. Parlaments públics en castellà, negativa a fer sonar Els Segadors quan el M.H. President de la Generalitat feia entrada a la llotja en el proppassat derbi, jugadors del planter nascuts i criats a Catalunya i que amb tota seguretat han estudiat si més la llengua catalana, són entrevistats en castellà per la TV del club, negativa a solidaritzar-se amb els actes del dia de l’orgull LGTBI, silenci davant de les peticions de supressió de la corona de l’escut del club o de retirada de la medalla que el club va concedir al dictador Franco, etc.

I no vull seguir. Aquest no vol ser més que un resum d’una situació que comença a ser preocupant i que val més denunciar ara que encara tenim cert marge sobre el descens que no pas quan sigui massa tard.

Jordi Príncep

Barcelona, 28 de febrer del 2022