Han passat quasi 18 hores des del final del derbi d’ahir i segueixo tan emprenyat com ahir quan l’àrbitre va assenyalar la fi del partit.

Havia posat moltes il·lusions pensant que l’Espanyol trauria quelcom de positiu del Camp Nou, davant d’un dels Barça més desorientats  i en mal moment de joc dels darrers temps. El meu emprenyament ve per l’injust penal assenyalat per un  àrbitre poruc i covard, però encara és més forta la meva decepció pel plantejament d’equip petit amb què va saltar al camp l’Espanyol.

I em vaig trobar que l’Espanyol va sortir a jugar amb un plantejament canalla, cedint el control del joc a l’equip blaugrana. Vaig quedar amb la mala impressió que un Barça amb Messi, Griezman, etc, en aquell període de joc ens hauria pogut fotre un parell de gols.

A la segona part, nomes començar, va arribar la jugada del penal. Un penal molt discutible i amb ell el gol de l’equip culer.

A partir d’aquell moment l’Espanyol es va fer l’amo del partit i va tenir diverses ocasions de gol (2 pilotes al pal d’RDT i un gol clamorós fallat per Dimata)

Potser vaig posar massa il·lusions en el meu equip. Potser només els socis i seguidors pericos  sentim el que representa treure punts del camp del Barça i poder passar-los en la classificació, Carta a Vicente Moreno.

No puc deixar de pensar en l’oportunitat que ahir vam deixar escapar i en quan es tornarà a presentar un derbi tan igualat i amb un Barça tan accessible.

Jordi Príncep