En primer lloc, cal felicitar-nos pel nou programaperico a Esport 3, El 21, conduït per l’Oriol Vidal, gran perico i professional. Potser a manera de mala consciència pel dubtós tracte dispensat de sempre pels mitjans de la CCMA al nostre club. Dit això m’agradaria fer una petita reflexió envers  l’entrevista feta al programa al director general Josep M. Duran. No voldria caure en la desqualificació personal ni en la crítica per la crítica.

El director general té un currículum de 10, però com molts altres empresaris quan arriben al món del futbol, es transformen.

Jo, una vegada, en una junta del club vaig expressar una pregunta. Com podeu ser tan bons empresaris i professionals i com podeu ser tan mals gestors esportius??? Sempre parlant del nostre Club. No em va respondre mai ningú. 

El futbol va bé quan entra la pilota i el contrari quan no entra. El nostre conseller va interpretar malament la situació del nostre club.  Emparat per una innegable bona gestió econòmica, no va entrar en el problema més que endèmic de l’Espanyol. 

El nostre color és el gris. Poca ambició, zona deconfort per a tothom i jugar únicament per mantenir la categoria. No tenim model de referència i això als jugadors els arriba, exceptuant tipus com RDT, qui veu el seu futur lluny de l’Espanyol i el club hi veu una entrada de diners important. Sergi Mas, gran tipus, va dir, “el perico no és fatalista”, no és veritat, ens n’han fet. 

Massa anys de grisor. No es contempla la possibilitat de ser a dalt de la taula, ni, potser,tampoc a baix. I quan el confort és tant, baixem a segona.

Jo sóc un soci més, però voleu dir que en el primer equip s’estan fent les coses bé? Estic més en la línia d’en Jordi de Planell. Hem de ser crítics i exigir del director general de torn, accions a la direcció esportiva del club. Fitxar bé i a temps. El soci i l’aficionat estem decebuts perquè anem bé econòmicament, però en el camp esportiu estem grisos com sempre.

Sortiu de la zona de confort i aposteu per un nou ESPANYOL. En gran, en blanc-i-blau i no en gris. I la responsabilitat, ara, és de vostè Sr. Duran!!

Ernest Vilches.